HISTÒRIA DE CUPIDO

Quan busquem un símbol de l'amor solem pensar en un nen armat amb arc i fletxes.

Aquesta imatge correspon a Cupido, el déu de l'amor en la mitologia romana. Les seves fletxes representen el desig i les emocions amoroses: quan Cupido fereix algú amb elles sigui déu o mortal el condemna a enamorar-se profundament. També conegut com Eros en la mitologia grega, aquest nen és fill de Venus (Afrodita per als grecs), deessa del desig, la bellesa i la fertilitat.

EL DÉU DE L'AMOR

Tractant-se d'un déu mitològic, és estrany que Cupido sigui representat amb la figura d'un nen. De fet, la seva pròpia mare, Venus, es va sorprendre quan va veure que passava el temps i la criatura no creixia com era de desitjar. Així que va anar fins a l'oracle de Temis per consultar el seu problema, i aquest li va contestar: "L'Amor no pot créixer sense Passió".

La veritat és que Venus no va acabar d'entendre aquesta resposta... Fins que va néixer el seu fill Ànteros, el déu de la passió. Quan estava al seu costat, Cupido creixia fins a convertir-se en un jove, però quan se separaven, el déu de l'amor tornava a la seva forma infantil i seguia amb les seves entremaliadures.

Cupido no només feia néixer l'amor als altres, sinó que també ell el va experimentar en pròpia pell. En aquell temps vivia a la Terra una princesa anomenada Psique, a la qual Venus envejava per la seva gran bellesa. Gelosa, la deessa va decidir acabar amb la jove i va ordenar a Cupido que s'encarregués de l'assumpte. Però el seu fill, al veure-la, es va enamorar de Psique i no va complir amb la seva comesa. Més aviat al contrari: es va casar amb ella.

Com mortal, Psique tenia prohibit mirar Cupido, i respectar aquesta norma fins que un dia, incitada per les seves germanes, no va resistir més i se li va insinuar al seu marit. Això li va valer el càstig de ser abandonada: des de llavors, Psique va recórrer el món a la recerca del seu estimat superant els obstacles que li posaven els déus. Finalment, els de l'Olimp es van compadir d'ella, la van fer immortal i li van permetre tornar a reunir-se amb Cupido.

DE TAL PAL ...

Venus no tenia res a envejar al seu fill en el terreny amorós, ja que era la deessa de la passió, encarnava l'impuls eròtic i el plaer sexual. I predicava amb l'exemple. Tenia un cenyidor màgic que feia que els homes caiguessin rendits als seus peus: així no és d'estranyar que tots els déus volguessin casar-se amb ella ... Encara que Venus els va rebutjar a tots, i com a càstig al seu orgull el seu pare, Zeus, el va obligar a unir-se al déu menys afavorit de tots, Hefest, que era lleig i coix.

És clar que això no va aturar a Venus: es va fer amant d'Ares, un déu molt més ben plantat i veritable pare d'alguns dels seus fills. Les infidelitats de Venus no van parar aquí, ja que se li atribueixen amors amb altres déus, com Hermes o Posidó, i també amb mortals com Anquises o el guapo Adonis.

Iris Abeledo, Patricia Guardia