NADAL

El Nadal se celebra el vint-i-cinc de desembre i commemora el naixement de Jesús a Betlem. És una festa occidental; que apareix per primera vegada a Roma s.IV, i hi ha un calendari religios anomenat Cronògraf del 354, amb la data tradicional. Aquesta data no seleccionada no tenia cap raó, sinó al desig de cristianitzar una festa pagana ja existent: el dia esprés del solstici d'hivern. La llum diürna torna altre cop a allargar-se i els romans celebraven el natalis (Solis) Invicti, el naixement del Sol, era un astre divinitzat i relacionat amb la persona de l'emperador romà.

Constantí el Gran, va decretar la celebració del diumenge, a la vegada dia del Sol i dia del Senyor, els cristians adopten el Nadal i l'Església pensava que era la manera d'oposar una festa cristiana, ho veiem com un símbol de la darrera resistència dels no creients.

L'equivalent, a l'Orient, del Nadal és la solemnitat, relacionada amb les festes del solstici d'hivern. El sentit de les festivitats és festivitats és celebrar la manifestació de Déu en la humanitat de Jesús.

• Quan l'Occident adoptà també la festa del 6 de gener, se celebra l'arriba dels Reis Mags gràcies a l'estel que els va guiar.

• Per al 25 de desembre la commemoració del naixement de Jesús amb l'adoració dels pastors. La tradició romana més antiga, del concili II del Vaticà, comporta la celebració de tres misses de Nadal (a mitjanit, a l'aurora i al dia).

A partir de l'edat mitjana a tot el món occidental s'han anat subratllant els aspectes més sentimentals del naixement de Jesús, i la festa nadalenca s'ha envoltat d'un seguit de manifestacions populars i familiars.